La filosofia en la cultura catalana

2013, 212 pp. Fou l’escola del sentit comú la més representativa de la cultura catalana del Vuit-cents? Com afectaren els estudis filosòfics les dictadures de Primo de Rivera i de Franco? Quins han estat els condicionaments editorials i acadèmics que han marcat el desenvolupament de la filosofia catalana en les darreres dècades? Com i quan penetrà la influència del pensament existencialista, o del marxisme, o de la filosofia analítica? Una de les característiques distintives de la nova historiografia de la filosofia que s’està consolidant als Països Catalans és que no se centra exclusivament en l’estudi dels pensadors il·lustres i més o menys originals, com sol ser habitual en la historiografia filosòfica a l’ús, sinó que para atenció també, amb el mateix rigor metodològic, als epígons, als autors secundaris i subalterns, a les figures marginals i, fins i tot, a aquells intel·lectuals que es poden considerar nefastos. La imatge que en resulta —diu Serra— està exempta de la viscositat dels panegírics.