Per Déu o per diners. Els mendicants i el clergat al País Valencià

1994. Pròleg de Robert I. Burns, S.J., 204 pp.

L’expansió dels ordes mendicants durant la baixa Edat Mitjana no sols suposava un canvi en l’espiritualitat de l’època, sinó que tingué profundes implicacions culturals i sociopolítiques. Als territoris catalanoaragonesos, la implantació de franciscans, dominicans i, en menor manera, carmelites i agustins, comptà amb el suport d’una monarquia que trobava en els nous religiosos uns col·laboradors valuosos per a reforçar el seu poder i projectar-se en l’escenari internacional. La irrupció dels ordes mendicants, però, trobava sovint l’oposició del clergat secular. El favor de la Corona i dels laics influents, l’acceptació popular, la superioritat intel·lectual i l’eficàcia organitzativa dels frares, al marge de l’enquadrament episcopal, suposaven un colp dur per a les parròquies. Una competència religiosa per a la feligresia que, en definitiva, era també una lluita per captar adhesions que es traduïen en donacions econòmiques i influència social i política. El llibre se centra així en la conflictiva situació del País Valencià a la fi del segle XIV i en la solució arbitral a què es va arribar amb la intervenció de sant Vicent Ferrer.