El valencianisme polític, 1874-1939

1999. Edició ampliada i revisada. Pròleg d’Emili Giralt, 320 pp.

Editat per primera vegada el 1971, quan la manca de llibertats obstaculitzava la tasca intel·lectual i impedia tractar amb rigor les qüestions històriques més recents i, especialment, la història política i institucional del període republicà o els temes relacionats amb el desvetllament nacional o identitari, el llibre estudia els orígens del valencianisme polític, des de la Renaixença fins a l'Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia del juliol de 1931, la Conjunció de Partits del 1932, la política entorpidora del blasquisme, i els diferents avantprojectes d’Estatut d’Autonomia elaborats des de la victòria electoral del Front Popular fins a la fi de la Guerra Civil. La reedició de l’obra de Cucó coincideix amb uns moments particularment difícils per al País Valencià, quan el conservadorisme neoregionalista i espanyolitzador té encara l’hegemonia política, controla les institucions autonòmiques i, cedint a la pressió dels grups més ultres, practica una política cultural que sembla definir-se més pel seu anticatalanisme que no pas pel seu regionalisme. En aquest estat de coses, el llibre de Cucó permet comprovar com algunes d’aquestes actituds no tenen res de nou i entronquen directament amb el més ranci del blasquisme, de Lo Rat Penat castellanitzat i anticatalà de Llorente o dels editorials incendiaris i forassenyats de “Las Provincias” de començament d’aquest segle. L’obra s’inicia amb una llarga introducció que revisa i posa al dia els conceptes polítics del valencianisme.