La rebel·lió dels tribunals. L’Administració de justícia a Catalunya (1931-1953). La judicatura i el ministeri fiscal

2005. Pròleg d’Antoni Segura i Mas, 320 pp. 

Aquest llibre constituirà una fita molt important per comprendre i conèixer millor uns anys decisius de la nostra història recent. El lector trobarà en les pàgines que segueixen un relat apassionant —i apassionat— de qüestions que li són prou familiars i, en certa manera, traslladables, amb totes les matisacions que es vulguin, a una realitat d’avui mateix que, en aquest sentit, encara conserva llasts evidents del passat. A tall d’exemple, n’hi ha prou de destacar una de les conclusions que posa en relleu Federico Vázquez. L’adveniment de la República suposà l’enfrontament soterrat del personal de justícia amb el nou règim i la seva classe dirigent, perquè “la proclamació de la República havia desmantellat l’entramat social i polític en què se sustentava”. El xoc s’accentuà amb la proclamació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que suposava “el traspàs del personal judicial a la Generalitat”. De retruc, la política de depuració del govern republicà fou “de poc abast, i sovint desencertada i allunyada dels valors constitucionals”. A Catalunya, “la inadaptació del personal judicial fou ben palesa quan se li demanà que s’integrés a la cultura catalana: l’ús del català a l’Administració de justícia esdevingué el focus d’enfrontament entre la ciutadania, els professionals jurídics i la classe política, d’una banda, i el funcionariat, de l’altra”. És com si el temps hagués passat en va.