Nacionalisme

1998, 112 pp.

Res de més polèmic que la qüestió de la nació i del nacionalisme. Per a uns, les nacions són entitats atemporals, per a altres creacions recents. Hi ha qui creu que el nacionalisme és un tret de la modernitat, hi ha qui pensa que ha existit sempre i hi ha qui el considera una invenció arbitrària. Els darrers conflictes nacionalistes han fet créixer la connotació negativa del terme, de vegades víctima d’una generalització insidiosa. Però la realitat nacional és polimòrfica: el nacionalisme és una de les forces configuradores del món contemporani, per a bé i per a mal. Històricament, ha impulsat l’establiment de la democràcia moderna, basada en la sobirania popular. Té, doncs, un costat alliberador, però també ha inspirat moviments autoritaris. A “Nacionalisme”, un assaig provocatiu, Ernest Gellner examina aquesta problemàtica, la situa en el context de la seua peculiar interpretació de la història i d’una determinada teoria de la cultura, analitza el naixement i les arrels del nacionalisme en el pas del món agrari a la societat industrial, i n’identifica els vincles amb el Romanticisme. A més, investiga les condicions en què el nacionalisme pot ser benigne i aquelles en què condueix a la violència i a la neteja ètnica. Lúcid i a estones polèmic, vehement però sense dogmatisme, Gellner sobta per la seua capacitat de síntesi i claredat expositiva, i combina una pluralitat de perspectives que dóna un caire multidisciplinari a l’assaig, un tret característic del seu tarannà intel·lectual.