L'esquerra agònica. Records i reflexions

2009. Pròleg de Francesc Pérez i Moragón, 264 pp.

Isidor Balaguer Sanchis, Doro Balaguer (València, 1931), nasqué en una família d'industrials i comerciants vinculada a la cultura artística. El pare, molt aficionat a la pintura i a la música, participà en el moviment renovador que, als anys trenta, donà com a resultat iniciatives com ara la Sala Blava, Acció d'Art o la revista Taula de Lletres Valencianes. Llicenciat en Belles Arts, l'autor d'aquest llibre visqué un temps a París, on va poder conèixer les tendències més actuals de la pintura internacional d'aquell temps, pràcticament ignorades llavors a l'Estat espanyol i menystingudes en l'ambient acadèmic dominant. Fou membre del Grup Parpalló i després abandonà la pintura. Militant durant molts anys del Partit Comunista d'Espanya, ocupà un lloc molt destacat en l'organització valenciana. Fou membre del comitè central i representant en diversos organismes de coordinació democràtica durant la Transició. Després fou dirigent de la Unitat del Poble Valencià. Ha col·laborat en revistes i diaris. El llibre conté una combinació molt interessant entre la memòria del passat personal de l'autor i les seues opinions actuals entorn d'una sèrie de qüestions relacionades amb l'art, la política, el nacionalisme i altres matèries, tal com es desenvolupen al País Valencià, però també en un marc geogràfic i social que abasta el món sencer. S'enquadra, per tant, en el gènere memorialístic, i per això hi apareixen tota mena de fets i de persones -Vicent Ventura, Josep Renau, Joan Fuster, Ricardo Muñoz Suay, però també Bush o Putin o José María Aznar i molts d'altres-, i alhora és un assaig que recull opinions, respostes i observacions sobre la realitat del present i dels períodes immediatament anteriors. Estan proposades des d'una perspectiva cívica i sens dubte susciten en el lector altres opinions, altres respostes i altres observacions, en un diàleg tàcitament demanat per Doro Balaguer en posar les seues sobre el paper.