Ferran Soldevila (1894-1971). Una aproximació biobibliogràfica

1994. Próleg d'Emili Giralt i Raventós, 148 pp.

Amb més de 1.200 referències bibliogràfiques, aquest llibre constitueix un exhaustiu inventari de la producció intel·lectual d’un dels personatges més il·lustres de la cultura catalana contemporània. En primer lloc, permet de seguir la trajectòria de l’historiador, sens dubte el més significatiu de l’anomenada escola noucentista, a través d’una prolífica obra —monografies, síntesis, articles, conferències— publicada per reconegudes institucions científiques del país i d’una àmplia geografia europea i americana. Els seus escrits, però, també descobreixen un ciutadà conscient que participava en el debat públic, sovint amb projecció internacional, des de les pàgines de la premsa i de les revistes culturals. Fins i tot hi apareix el literat que cultivà la poesia i el teatre. Resseguir el seu extens repertori de publicacions, doncs, ja suggereix el que foren les línies mestres de la vida d’un intel·lectual demòcrata durant les dècades més difícils del segle XX. En aquest sentit, l’esbós biogràfic que inclou el llibre confirma la importància de la tasca d’un historiador capaç i pulcre que era, alhora, un ciutadà compromès amb la llibertat del seu país. Amb una prometedora carrera acadèmica iniciada en els anys vint, Ferran Soldevila va pertànyer a una generació truncada per la Guerra Civil i l’exili. Apartat de la universitat per la dictadura, la seua activitat investigadora i docent hagué de desenvolupar-se en les institucions civils que, sovint des de la clandestinitat, animaven la resistència cultural al règim franquista. Aquest llibre, sens dubte, contribueix a difondre una aportació historiogràfica i civil que no sempre ha estat ben coneguda ni valorada en la mesura que mereix.