Fons Miquel Ferrer i Sanxis (1939-1989)

2012, 156 pp.

Miquel Ferrer i Sanxis (Castelldefels, 7-IX-1899–Barcelona, 2-V-1990). Promotor cultural, sindicalista i publicista, adherit a Acció Catalana, col·laborà a organitzar la Societat d’Estudis Militars. Vinculat a l’independentisme i dins el Grup dels Set participà en accions per les quals fou tancat al presidi d’Alacant (1926-1930). Ja en llibertat participà en la creació del BOC, de què fou secretari d’organització. Fou membre del comitè central i vocal annex de l’executiva del PSUC. Quan esclatà la Guerra Civil, ajudà a reorganitzar la UGT de Catalunya, en fou elegit secretari general el 1937 i fou un dels signants del pacte d’unitat d’acció amb la CNT. El 9 de febrer del 1939 passà a França. Sota el patronatge de la CGT organitzà el servei de recerca de familiars de refugiats i, acusat de revolucionari, fou internat al camp de concentració de Setfonts i al castell de Cotlliure. Expulsat del país, s’establí a Mèxic i treballà en diverses editorials. Participà en la constitució del MSEC, embrió del Partit Socialista Català, del qual fou secretari general. Fou un dels impulsors de la I Conferència Nacional Catalana, origen del Consell Nacional Català el 1953, del qual fou secretari general. El 1965 tornà a Barcelona. El Fons Personal Miquel Ferrer i Sanxis, custodiat al Centre d’Estudis Històrics Internacionals del Pavelló de la República (Barcelona), conté important material per conèixer el naixement i l’esdevenir de la comunitat catalana de Mèxic i del Consell Nacional Català, dimanat de la Primera Conferència Nacional Catalana, celebrada a Mèxic el setembre de 1953, mitjançant documents i cartes, emeses i rebudes, pels esmentats organismes dels quals Miquel Ferrer fou secretari general. Destaquen els dictàmens jurídics que el Consell Nacional Català encarregà a prestigiosos juristes que analitzaren els decrets signats per Josep Irla (21-IV-1954), origen del controvertit episodi que culminà amb l’elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat de Catalunya. La selecció dels documents transcrits, cinquanta cartes personals i deu articles de premsa i altres escrits, s’ha orientat a divulgar el compromís i el pensament de Miquel Ferrer respecte a les dues qüestions que permanentment, gairebé obsessivament, el preocupaven i l’inspiraven: la defensa de la unitat d’acció sindical i la defensa dels interessos de la classe obrera, des d’una òptica socialista democràtica; i el reconeixement de Catalunya (i dels Països Catalans) en el marc d’una confederació pactada d’igual a igual amb les diferents nacionalitats que integren l’Estat espanyol, projectada a l’àmbit europeu.