No hi ha productes
Els preus són sense impostos inclosos
Nasqué a Alginet el 1948 i el 1972 s’autopublicà Poemes Home-Terra. És llicenciat en Lletres Modernes per la Universitat de París VIII (1976) i doctor en Filologia per la de València (2008), amb una transcripció i estudi del Dietari de Pere Joan Porcar (segles XVI i XVII). El 1979 guanyà el Premi Andròmina amb Crim de Germania; el 1982 li editaren el llibre de narracions Històries marginals i el 1986 Laodamia i altres contes. El 1985 va aconseguir el Premi Tirant lo Blanc amb El cavallet de Cartó i el 1990 el Prudenci Bertrana amb Ofidi i el Ciutat d’Alzira amb Ribera. El 2003 publicà El mut de la Campana, i el 2014 i el 2018 els llibres de poemes L’Albufera. Palus Naccarum i Xúquer. Ha traduït obra narrativa de Stendhal, Gautier, Gide, Green, Merimée i Flaubert.
Oriol Luján és llicenciat en periodisme i en història i doctor europeu en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigador del grup de recerca Grup d’Història del Parlamentarisme (Universitat Autònoma de Barcelona), en què participa en la coordinació del congrés internacional sobre la corrupció política a l’Espanya contemporània (segles XIX-XXI). S’ha especialitzat en l’estudi del liberalisme polític del segle XIX i les seves principals línies d’investigació són la història parlamentària, estudis i comportament electoral, ciutadania i representació política, corrupció política i moviments polítics i socials de la transició espanyola. Ha publicat en revistes especialitzades de ressò internacional, com ara Parliaments, Estates & Representation i Historia Contemporánea, entre d’altres. És autor del llibre El pacte per la llibertat: l’Assemblea del Bages (1971-1979) (2011), i coautor, amb Josep Calvet, de Poble Català, posa’t a caminar: 40 anys de la Marxa de la Llibertat (2016).
Montserrat Manent va nàixer a Mataró (el Maresme) el 1940. Actualment viu a Barcelona. S’ha dedicat professionalment a la fotografia des dels quinze anys i ha exercit també de documentalista gràfica. Per aquest motiu ha trepitjat contínuament les terres, els museus i els arxius dels Països Catalans i de l’Aragó. De ben jove va començar a escriure peces teatrals i contes per a infants, a més de fer traduccions, però sobretot ha escrit poesia. Gairebé tots els seus escrits fins al 1975 han romàs inèdits. Ha publicat Descoberta de temps (Palma, 1982), Uri (València, 1987), Camí de Petra (Barcelona, 2001) i Cant del Puig de Randa (Palma, 2004).
Aurelio Martí Bataller (Llutxent, 1983) és doctor en història contemporània per la Universitat de València. Les seues investigacions s’han centrat en la relació de la cultura política socialista amb el procés de construcció de la identitat nacional espanyola contemporània. La seua tesi doctoral «Discursos de nació i identitat nacional espanyola en la cultura política socialista: el Partido Socialista Obrero Español a la II República» va ser guardonada amb el Premi Miguel Artola de l’Associació d’Història Contemporània l’any 2016.
Maria Antònia Martí Escayol és professora del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha centrat la seva recerca en l’àmbit de la història ambiental i ha fet estades de recerca en arxius de Nova Delhi i Tòquio. Entre les seves publicacions destaquem: «Antoni de Montserrat in the Mughal Garden of Good Government European Construction of Indian Nature» (Word, Image, Text. Studies in Literary and Visual Culture, 2009), «Two Iberian Versions of Gottfried of Franconia’s Pelzbuch. Translations and copies in medieval and modern agricultural literatura» (Sudhoffs Archiv, 2011), De Re Rustica (2012), i juntament amb Antoni Espino Manual d’Història Moderna Universal (2012).
Antoni Espino López (Còrdova, 1966) és catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, especia-litzat en història de la guerra. Publicà el 1999 la seva tesi doctoral Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana (1679-1697). Entre els llibres que ha escrit destaquen Guerra y cultura en la Época Moderna. La tratadística militar hispánica de los siglos XVI y XVII (2001), Los gobernadores de Ibiza en el siglo XVII, que va rebre el premi Vuit d’Agost (2005), Guerra, Fisco y Fueros. La defensa de la corona de Aragón en tiempos de Carlos II, 1665-1700 (2007), Atlas Histórico del Colonialismo (2009) i Guerra y defensa en la Mallorca de Carlos II, 1665-1700 (2011). És autor de l’edició crítica de les obres de Bernardino Barroso i Francisco Núñez de Velasco.
Felip Martí-Jufresa va néixer a Barcelona l’any 1974, però fa gairebé vint anys que viu a París. És filòsof de formació (va estudiar a la UB i a Paris-VIII) i segurament també de professió (és professor titular a l’Institut Supérieur des Arts de Toulouse –ISDAT), però això no el fa un professional de la filosofia. Ha deixat d’escriure articles i rarament participa en col·loquis del gremi. Escriu bàsicament en aquesta llengua no hegemònica perquè no entén quin valor podria tenir deixar-se endur pels múltiples i variats càlculs segons els quals seria raonable i sensat deixar de fer-ho. En aquest assumpte, no veu diferència significativa entre filosofia i poesia. Més que filosofia, el que cerca de fer (sigui com sigui) i rebre (vingui d’on vingui) és teoria. De llibres no n’ha fet massa perquè és lent i no és grafòman, però n’ha fet prou (Música desconcertada, Lleonard Muntaner, Palma:2009; La possibilité d’une musique moderne, col. «Nous, les sans-philosophie», L’Harmattan, París:2012) com per arribar a la conclusió que no li faria cap mal eixamplar una mica més el camp dels seus mitjans d’escriptura. Per això, ara s’ha llançat de cap a l’exploració de formes audiovisuals de composició teòrica que el portin fora del llibre i del text escrit en general. A veure on va a parar...
Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu i el Màster Barcelona-Europa. També dirigeix la col·lecció «Figura», a Edicions de la UB, en què va aparèixer Joan Fuster. Figura de temps (2012), un llibre editat per ell mateix i per Teresa Rosell Nicolás. A més d’articles sobre Walter Benjamin, Victor Klemperer, Josep Pla, Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, Peter Altenberg, Joan Estelrich, Charles Maurras, entre d’altres, i edicions d’Ernst Robert Curtius i Stefan Zweig, ha publicat L’erosió (2001), un relat d’un viatge literari a l’Argentina. Com a assagista, cal destacar els següents llibres seus: J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), Poética del Café (2007), Un somni europeu. Història intel·lectual de la literatura comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015) i París, Madrid, New York: les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), amb el qual va obtenir el Premi Joan Fuster dels Premis Octubre 2018.
Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu i el Màster Barcelona-Europa. També dirigeix la col·lecció «Figura», a Edicions de la UB, en què va aparèixer Joan Fuster. Figura de temps (2012), un llibre editat per ell mateix i per Teresa Rosell Nicolás. A més d’articles sobre Walter Benjamin, Victor Klemperer, Josep Pla, Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, Peter Altenberg, Joan Estelrich, Charles Maurras, entre d’altres, i edicions d’Ernst Robert Curtius i Stefan Zweig, ha publicat L’erosió (2001), un relat d’un viatge literari a l’Argentina. Com a assagista, cal destacar els següents llibres seus: J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), Poética del Café (2007), Un somni europeu. Història intel·lectual de la literatura comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015) i París, Madrid, New York: les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), amb el qual va obtenir el Premi Joan Fuster dels Premis Octubre 2018.