No hi ha productes
Els preus són sense impostos inclosos
Solé, Queralt & Jané, Òscar (coords.)
Mireia Sopena (Barcelona, 1975), postgraduada en Estudis Avançats d’Edició pel Gremi d’Editors de Catalunya, és editora d’Edicions UB. Entre 2005 i 2007 va fer de lectora de català a la universitat de París VIII i el 2021 es va doctorar en filologia catalana per la UAB amb una tesi sobre la Selecta (Premi IEC de la Secció Filològica Lluís Nicolau d’Olwer 2022). Especialitzada en censura i edició de la postguerra a l’actualitat, és autora d’Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963) (2011, Premi Carles Rahola d’assaig) i El risc de la modernitat. La revista «Critèrion» (1959-1969) (2018). Igualment ha coordinat Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005) (2007, amb J. Lluch), Pliegos alzados. La historia de la edición, a debate (2020, amb F. Larraz i J. Mengual), Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural (2022, amb E. Gallén) i L’assaig en català al segle XXI, balanç crític (2023, amb V. Martínez-Gil). És membre del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània, del consell editorial de Compàs d’Amalgama i de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Enric Vicent Sòria Parra (Oliva, 1958) és llicenciat d’història per la Universitat de València i s’ha guanyat la vida com a periodista en diversos mitjans de comunicació i exercint de professor d’Humanitats en la Universitat Ramon Llull de Barcelona. L’any 2022, va ser comissari de l’Any Fuster a Catalunya. Resident a Barcelona per motius laborals, l’enyor per la seua ciutat, València, i la seua gent, és una constant dels seus dies des de fa 25 anys. Ha publicat uns quants llibres de poemes, llibres d’assaig, dietaris, reculls d’articles, traduccions i algun estudi vagament històric, i es considera escriptor, encara que l’ofici per al qual té autèntica vocació i al qual hauria volgut dedicar-se de ple és el de lector. Quan es fa amb atenció, llegir és dissentir, i també és compartir, i en el fons estimar. En tot cas, mentre llegia Fuster, l’autor d’aquest llibre s’ha sentit sempre en bona companyia.
Anne-Marie Thiesse és directora d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique. Va estudiar a l’École Normale Supérieure de París i va obtenir un doctorat a la Universitat París III-Sorbonne Nouvelle i un doctorat d’Estat de la Universitat de Lió-II. S’ha especialitzat en història cultural i ha estudiat els hàbits populars de lectura a la França de l’inici del segle XX: Le Roman du Quotidien. Lecteurs et lectures populaires à la Belle Epoque (París:1984, reeditat el 2001). Així mateix, ha estudiat el regionalisme francès al segle XX, sovint negligit per una historiografia —la francesa— massa «centralista». És autora d’Ecrire la France. Les mouvements régionalistes de langue française de la Belle Epoque à la Libération (París:1991). S’ha interessat pel paper que va jugar el regionalisme en l’ensenyament republicà a França: Ils apprenaient la France (París:1998). Arran de la publicació del seu llibre La Création des identités nationales, Europe, XVIII°-XX° siècle (París:1999), els seus treballs de recerca més recents se centren en la qüestió de les identitats nacionals i de la identitat europea.
Lourdes Toledo (València, 1970) és periodista i escriptora. Compta amb una prolongada trajectòria en l’ensenyament, tant de persones adultes com en altres nivells. Durant tres anys fou professora de Primària a Nou Mèxic, als Estats Units. Actualment col·labora amb el CEFIRE com a formadora del professorat. En l’àmbit del periodisme, escriu en diaris i en publicacions especialitzades com ara eldiario.es, La Veu del País Valencià i les revistes L’Avenç, Caràcters, Turia i La Veu dels Llibres, entre altres. Escriu crítica literària des de fa més de vint anys i ara com ara col·labora amb À Punt ràdio. És autora dels llibres Oficis valencians (Bromera, 2008), Amèrica endins (Bromera, 2019, XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta) i La inquietud, dietari 2017-2019 (Pagès, 2021, Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2020).
Ricard Torra i Prat (Sant Joan de Vilatorrada, 1989) és Alexander von Humboldt Fellow a la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic i membre de l’equip encarregat de la transcripció dels processos de les Corts catalanes d’època moderna. Va cursar la llicenciatura d’Història i el Màster d’Història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta universitat es doctorà amb una tesi dedicada a la Visita del General de Catalunya, la qual el portà a fer una estada de recerca a la Universitat de Warwick. Ha publicat en diverses revistes d’història, com també ha participat en diverses obres col·lectives. Actualment investiga el concepte de corrupció política a la Catalunya baixmedieval i moderna i la influència que tingué en el procés de creació de l’Estat modern.
Gemma Torres Delgado (Barcelona, 1981) és llicenciada en Humanitats, doctora en Història i professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva activitat investigadora s’ha centrat en els estudis postcolonials i de gènere, especialment en relació amb la masculinitat. Ha participat en diferents projectes de recerca universitaris sobre gènere i immigració, turisme i gènere i història de les dones. Ha publicat, juntament amb Mary Nash, Los límites de la diferencia. Alteridad cultural, género y prácticas sociales (2009) i Feminismos en la Transición (2009), a més dels següents capítols del llibre de Mary Nash, Enrique Díez i Blanca Deusdad Desvelano la historia (2013): «Huda Sha’rawi: Feminismo panárabe», «Reformismo islámico y emancipación femenina» i «Feminismo y sexualidad en Egipto». Sobre masculinitat i colonialisme ha publicat «La nación viril. Imágenes masculinas de España en el africanismo reaccionario después de la derrota de Annual (1921-1927)», Ayer, 106 (2017) i «Arquetipos de feminidad y masculinidad en el discurso colonial español sobre Marruecos» del llibre de Mary Nash Feminidades y masculinidades: arquetipos y prácticas de género (2014).