No hi ha productes
Els preus són sense impostos inclosos
Nascut a la riba del Ter, al barri de Pedret de Girona al 1956, de pares migrants espanyols, és farmacèutic. La descoberta (tardana però entusiasta) de la literatura i la presa de consciència sobre la llengua catalana el van dur a estudiar Filologia Catalana. Des del 1993 n’exerceix de professor a la UdG. Ha publicat nombrosos articles i llibres sobre l’objecte de les seves recerques d’història de la literatura catalana del període modern en tots els seus gèneres i territoris. És, doncs, també filòleg i historiador de la literatura, però no pas escriptor; a tot estirar és un alquimista que no fa sinó reescriure el que ja s’ha escrit, però des d’una altra perspectiva, és a dir, en fa la transmutació: engega ficcions no pas des del mirall distorsionador de la literatura idealitzant (èpica, mite, hagiografia, elegia, religió...) sinó des del que evidencia la banalitat humana.
Pau Viciano (Castelló de la Plana, 1963) és doctor en història per la Universitat de València i especialista en la fiscalitat i el món rural medievals. És autor dels llibres Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló (1366-1500) (Afers, 2000), Senyors, camperols i mercaders. El món rural valencià al segle XV (Afers, 2007), Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV) (2008) i Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del País Valencià a la fi de l’edat mitjana (Premi Ferran Soldevila, 2012). A més de la recerca acadèmica, s’ha interessat per la historiografia i els usos del passat i la memòria social amb llibres com La temptació de la memòria (Premi Joan Fuster d’Assaig, 1995), Des de temps immemorial (Premi Llorer d’Assaig, 2003), El regne perdut. Quatre historiadors a la recerca de la identitat valenciana (Afers, 2005) i De Llorente a Marx. Estudis sobre l’obra cívica de Joan Fuster (2012). Forma part del consell de redacció de les revistes L’Espill i Afers. Fulls de Recerca i Pensament.
Fèlix Villagrasa i Hernàndez (Barcelona, 1964) és doctor en història per la Universitat de Barcelona. Viu i treballa al Penedès. És autor dels llibres Els generals del 36 (2014), Breu Història de Catalunya (2013), Francesc Xavier Llorens i Barba. La Universitat de Barcelona i el pensament català en el segle XIX (2010), Miedo a la memoria, amb Octavio Alberola (2008), Discursos inaugurals de les institucions científiques catalanes a cavall dels segles XVIII i XIX, amb Santiago Riera i Tuèbols (2007), Una història de Ràdio PICA. 25 anys a contrapèl (2006) i L’Últim Càtar, amb Francesc F. Maestra, (1998), a més d’articles com «Ernst Jünger, un segle per a la reflexió i la polèmica» (L’Avenç, 1999). Ha col·laborat en la redacció de l’Atles del catalanisme (2012), L’Ateneu Barcelonès i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006), Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975) (2005) i L’Escola d’enginyers de Terrassa. Cent anys d’història (2005).