Autors Hi ha 371 autors

per pàgina
Mostrant 321 - 340 de 371 elements
  • Serra, Ariel

    Ariel Serra (Cadaqués, 1959) aprengué de lletra de molt menut de la mà de sa mare. Treballà de corrector, curador de textos i assessor lingüístic en cases editorials, institucions i mitjans de comunicació de Girona, Barcelona, Mallorca i Eivissa. L’any 2003 es traslladà a viure a Israel.

  • Serra, Xavier

    Xavier Serra (Sueca, 1967) és un dels assagistes més prolífics de la literatura catalana actual. Escriu habitualment sobre temes relacionats amb la filosofia, la literatura i l’art en les revistes Afers, Mirmanda, L’Espill, Quaderns de filosofia i ciència i Journal of Catalan Intellectual History (del qual és un dels editors). Tots els seus llibres els ha publicat a l’editorial Afers: Història social de la filosofia catalana (2010), on desgrana les causes del dèficit filosòfic que arrossega la cultura catalana contemporània; dos volums —de moment— de «Biografies parcials»: Els 70 al País Valencià (2009) i Nascuts abans de la guerra (2011), amb els quals perfila una sèrie de retrats literaris de personatges que han tingut una repercussió sobre l’economia, la política o la cultura del País Valencià en les darreres dècades; A peu de foto (2012), un llibre singular on l’erudició és presentada amb mordacitat i sense rastre de pedanteria; i La tertúlia de Joan Fuster (2012), on fa un relat àgil i amè de l’entorn en què es va moure l’assagista.

  • Serrano Jaen, Joaquim

    Joaquim Serrano Jaén (Elx, el Baix Vinalopó, 1954) ha estat professor d’educació secundària i tutor del centre associat de la UNED a Elx. Doctor en història, ha combinat la tasca de recerca docent amb la d’història social, en concret sobre la minoria morisca, en la qual ha centrat bona part dels seus treballs. Resultat d’això és la publicació del llibre De patricis a burgesos. Les transformacions d’una oligarquia terratinent (Elx, 1600-1855) (Alacant, 1995) i de diversos articles en revistes com La Rella, L’Avenç, Estudis d’Història Agrària o Recerques, entre d’altres. També cal destacar el seu afany divulgador mitjançant la col•laboració en l’obra col•lectiva Documents per a la història d’Elx (de la islamització a les darreries de l’Antic Règim) (Elx, 1998), L’eclipsi total de sol de 1900 (Elx, 2000), o en l’organització de l’exposició «Moriscos del Sud Valencià; memòria d’un poble oblidat» (2009), a més d’altres tasques de divulgació a través de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, entitat editora de la revista La Rella, del consell de redacció de la qual és membre.

  • Simon Tarrés, Antoni

    Antoni Simon i Tarrés (Girona 1956) és catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. De les publicacions dels darrers anys destaquen: Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640 (1999), Cròniques de la Guerra dels Segadors (2003), Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol (2005), Pau Claris, líder d’una classe revolucionària (2008), Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea (2011) i La Bíblia en el pensament polític català i hispànic a l’època de la raó d’estat (2016). També ha dirigit el Diccionari d’historiografia catalana (2003).

  • Smith, Anthony D.

    Anthony D. Smith és llicenciat en Clàssiques per la Universitat d’Oxford i professor adjunt de Sociologia a la London School of Economic and Political Science. És editor de la revista de referència en temes de nacionalisme Nations and Nationalism, i autor, entre d’altres, de Theories of Nationalism, The Concept of Social Change, Nationalism in the Twentieth Century i The Ethnic Revival. L’editorial Afers també li ha publicat La nació en la història en aquesta mateixa col·lecció (2002).

  • Smolar, Piotr

    Nascut el 1974, Piotr Smolar és reporter. Després de publicar Gloubinka, promenades au cour de la Russie, aquest és el seu segon llibre.

  • Solà Coll, Jordi

    Jordi Solà Coll (Barcelona, 1963) és escriptor i fotògraf. De fet, segons l’autor constata, ambdues són maneres de mirar el món que es complementen. Ésser en el text com en la imatge, aquest és el seu propòsit. Guardonat amb el Premi Miquel Martí i Pol de Roda de Ter de 2016 pel recull de poesia Ulls de glaç (2017), Solà ha insistit en la relació entre poètica i pensament a Ira (2019). Així mateix, una part de la seva obra —en plena progressió— s’endinsa en les formes de la literatura fragmentària: l’article, el poema, l’epístola, el dietari i l’aforisme. És autor de l’epíleg de l’últim llibre de poemes de Feliu Formosa, L’incert encontre, en què revela algunes de les claus d’aquesta obra. Com a fotògraf s’ha dedicat a la docència, a més de traçar en milers de fotografies la seva poètica del món. Ha col·laborat durant tres dècades en mitjans de comunicació diversos. Actualment imparteix cursos d’antropologia i patrimoni cultural a Casa Àsia.

  • Sòria Parra, Enric

    Enric Vicent Sòria Parra (Oliva, 1958) és llicenciat d’història per la Universitat de València i s’ha guanyat la vida com a periodista en diversos mitjans de comunicació i exercint de professor d’Humanitats en la Universitat Ramon Llull de Barcelona. L’any 2022, va ser comissari de l’Any Fuster a Catalunya. Resident a Barcelona per motius laborals, l’enyor per la seua ciutat, València, i la seua gent, és una constant dels seus dies des de fa 25 anys. Ha publicat uns quants llibres de poemes, llibres d’assaig, dietaris, reculls d’articles, traduccions i algun estudi vagament històric, i es considera escriptor, encara que l’ofici per al qual té autèntica vocació i al qual hauria volgut dedicar-se de ple és el de lector. Quan es fa amb atenció, llegir és dissentir, i també és compartir, i en el fons estimar. En tot cas, mentre llegia Fuster, l’autor d’aquest llibre s’ha sentit sempre en bona companyia.

  • Thiesse, Anne-Marie

    Anne-Marie Thiesse és directora d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique. Va estudiar a l’École Normale Supérieure de París i va obtenir un doctorat a la Universitat París III-Sorbonne Nouvelle i un doctorat d’Estat de la Universitat de Lió-II. S’ha especialitzat en història cultural i ha estudiat els hàbits populars de lectura a la França de l’inici del segle XX: Le Roman du Quotidien. Lecteurs et lectures populaires à la Belle Epoque (París:1984, reeditat el 2001). Així mateix, ha estudiat el regionalisme francès al segle XX, sovint negligit per una historiografia —la francesa— massa «centralista». És autora d’Ecrire la France. Les mouvements régionalistes de langue française de la Belle Epoque à la Libération (París:1991). S’ha interessat pel paper que va jugar el regionalisme en l’ensenyament republicà a França: Ils apprenaient la France (París:1998). Arran de la publicació del seu llibre La Création des identités nationales, Europe, XVIII°-XX° siècle (París:1999), els seus treballs de recerca més recents se centren en la qüestió de les identitats nacionals i de la identitat europea.

Mostrant 321 - 340 de 371 elements