Escriure el desig. De ´La Celestina´a Maria-Mercè Marçal

2013, 248 pp.

Es diu que un dels primers sentits de «desitjar» en llatí era «deixar de contemplar les estrelles»; d’aquí vingué el sentit moral de «constatar l’absència d’alguna cosa» i, més tard, la idea prospectiva de cercar allò que ens manca. Des del seu inici, tant la literatura com el cinema glorifiquen la força del desig com a llei principal de la conducta humana i com a mesura per a jutjar les persones, fora de tota norma social o moral. «Escriure el desig» analitza diverses representacions literàries i cinematogràfiques de la tensió entre el jo i l’altre fascinant o terrible, un impuls que s’identifica amb el desig i es materialitza de diverses maneres, des del desig de travessar els límits que ens separen d’aquest altre fins al de posseir-lo o d’anul·lar-lo com a altre. El desig no només és portador de vida i de mort, sinó que a més actua de manera misteriosa i contradictòria. Aquest llibre no té una pretensió exhaustiva i ni tan sols representativa de la història literària o fins i tot de l’època contemporània. Tots els textos llegits, però, coincideixen a qüestionar una concepció del subjecte que el defineix com una entitat estable, no exempta de tensions i tanmateix capaç de dominar les forces que destrueixen la seva unitat i coherència, unes forces que es resumeixen sovint en la categoria del desig. Alguns dels textos proposen implícitament una nova concepció del subjecte, més enllà del conflicte entre el domini i la seva pèrdua fatal, i doncs obren la possibilitat de concebre’l d’una altra manera, cosa que implicaria renunciar a la il·lusió d’unitat i d’estabilitat.