La construcció d'un mite. Cultura i franquisme a Eivissa, 1936-1975

2014. Pròleg d’Antoni Marimon i Riutort, 188 pp.+16 pp. il.

La construcció d’un mite. Cultura i franquisme a Eivissa (1936-1975) s’inicia amb la prohibició d’un governador civil de parlar català i acaba amb la prohibició, l’any de la mort del general Franco, del II Curs Eivissenc de Cultura. També a Eivissa la repressió franquista s’allargà durant tota la dictadura. Com va ser possible, doncs, que en aquest període es configurés el gran mite al voltant d’Eivissa com a illa de la llibertat en què es fonamenta la poderosa marca «Ibiza», plena de connotacions hedonistes que desfermen una important indústria turística? Aquesta és una de les qüestions que s’aborda al llibre. Ha calgut investigar el panorama cultural a l’illa durant la II República i analitzar la visió d’Eivissa que van promoure cap a l’exterior els intel·lectuals germànics que fugien del nazisme, així com també la fascinació que l’illa va exercir en els arquitectes catalans del GATCPAC. Això ha implicat estudiar l’ambient artístic i literari cosmopolita que s’esdevingué a Eivissa durant el període franquista, l’arribada dels beatniks i dels hippies, el món cultural local i els intel·lectuals eivissencs, i el paper que hi jugà tant el franquisme local com l’estatal. S’hi posen de manifest actituds, fets, produccions, paradoxes i contradiccions i s’explica de quina manera el franquisme, tot imposant les seves regles, va possibilitar una realitat social sui generis que va fer possible la creació d’un mite.