El regne de València al segle XVII

2006, 2a. edició revisada i ampliada, 318 pp.

El regne de València tingué, un temps, una vida política pròpia, assenyalada per un naixement oficial el 1238, quan Jaume I el prengué als moros, i una mort oficial el 1714, quan un altre conqueridor, menys benigne, Felip V, abolí la seua autonomia. Aquests cinc-cents anys d’independència han deixat als valencians amb una personalitat dividida. Son una nació, com llur passat polític podria suggerir, una part d’una gran Catalunya, com la llengua i la cultura implicarien, o només una extensió de Castella, a la qual llur economia ha estat sempre lligada? El País Valencià era un territori autònom, com Catalunya, i era subjecte a les mateixes pressions durant les dècades de 1620 i 1630. Si la decadència econòmica de l’imperi era arreu el factor principal, el País Valencià sembla que s’havia de decantar pel camí de Catalunya. Perquè cap altra regió d’Espanya no tenia un índex pitjor de col•lapse demogràfic ni havia estat colpejada tan greument per l’expulsió dels moriscs. Tot això ha portat l’autor a un anàlisi de l’estructura social i política del regne. L’economia, era tan dèbil després de l’expulsió com alguns historiadors han suposat? Aquests són alguns dels temes que corren paral·lels al llarg d’una obra que ara es reedita i que ja ha esdevingut un clàssic de la historiografia valenciana.